Ectogàmia #3: Combichrist, tothom t’odia

L’any 2004 o 2005, després d’haver escoltat molt punk-rock i heavy-metal, ja havia escoltat també alguns grups d’electrònica. Però no m’agradava la música d’electrònica. Everybody hates you va ser el primer disc que em va agradar, de principi a fi. Bastant techno, molt industrial, amb serres, baixos i molts ritmes electrònics contundents. La cançó This […]

Ectogàmia #2: Hammerhead, el primer grup que em va fer frisar la tita

Immers en els records d’adolescència, m’he proposat fer un viatge enrere en el temps… m’hi acompanyes? Eren a mitjans dels anys 90s, quan tot just em començava a fixar en la música underground “fora dels circuits més comercials”. Cansat dels constants bombardejos mediàtics sota l’eslògan “el grunge ha mort” i el sorgiment d’un munt de […]

Ectogàmia#1: El dia que va morir el grunge

Per alguns, el grunge va morir el dia que Kurt Cobain es va fer esclatar el crani; per d’altres, quan Soundgarden es van vendre a les “majors”; i, fins i tot, hi ha qui opina que el grunge mai va existir. Per mi, el final va arribar el dia que vaig descobrir Truly i el […]

Ectogàmia #0

Avui us presentem una nova secció al blog que encetarem en els pròxims dies, anomenada ECTOGÀMIA, un mot inventat que ve a significar el contrari d’endogàmia. Una idea que, com sempre, ha sorgit d’allargar massa les converses i demanar una última birra totalment innecessària. Aquesta nova secció consistirà a fugir de la nostra petita bombolla artificial (promocionar discos nostres, bolos, […]