KIDS fajita (inicis del segle XXI)

Tal com van venir, van marxar. Explosius, incendiaris, abrasius i amb la contundència i soltura d'un power trio avesat a circular pels escenaris més inexpugables amb les seves mil i una formacions. Foren l'Álex (Òsserp, The Worckers) ametrallant el respectable des de darrera els plats, l'Ita (E150, Omega Cinco) maltractant les quatre cordes i Nebur (Budellam, Zombi Pujol, Méridiens, hi ha alguna banda que no hagi tocar el Nebur?) destripant gats i escopint als inconscients de la primera filera.

Vam trobar les gravacions i el Ferran, un altre cop, les va netejar i adequar per poder ser escoltades arreu del planeta i més enllà. Semblava que ja havíem aconseguit el més difícil, però és aleshores que ens vam adonar (o, més bé, recordar) que aquest incendi musical s'havia estés molt més enllà dels locals d'assaig. Feina vam tenir per trobar alguna foto. I aquí ens teniu improvisant una biografia de retalls inconnexos de la memòria que en aquella època n'eren molts. Vagament recordo un volum atronador, l'Álex col·locant-se bé la caixa cada tres compassos i Nebur cridant com si li anés la vida. Potser per això el més important és que escolteu a bon volum aquests 19 temes que van gravar, on només un d'ells dura més de dos minuts i el títol més llarg és "Zamburguesa". Concís. Per què estendrés més enllà? Quina falta fa? Què hi trobarem? Molt punk, oi, Fleshies, NoMeansNo, Dead Kennedys, Hammerhead, thrash, algun toc emo (el bó, el de l'època), J Mascis i jo que sé què més. O potser res de tot això

Tan se val, a qui collons li importa? Fes-ho i, si ho fas, fes-ho ràpid. I si tens ganes d'enviar algú a pastar fang, aquesta és la música.

Música de Fajita Kids

fajita fajita fajita fajita fajita fajita