Capità Pilgrim

Capità Pilgrim, trio de indie rock de Barcelona, divaga entre la cançó protesta, les progressions instrumentals i certa dosi de punk. Canta poc però quan ho fa és per crear un estat d'ànim positiu, però de cap manera resignat, entre els seus oients. Fins fa ben poc es feia dir Billy Pilgrim, espècie de cantautor punk que mai sabia ben bé on era. Gràcies a la incorporació d'un baix, en Doc Rivers, i bateria, Tarc Mormo, les cançons han mutat cap al grunge i l'emo bo del 90s, amb certa tendència cap al post-rock i sempre amanit amb girs més folk. Capità Pilgrim és el resultat de molts anys de vagarejar en moltes bandes, ensayando en madrigueras infectas, durmiendo poco, menjant pitjor, sempre envoltat de sonats nihilistes. Cançons que semblen que no diguin res, però que sonaran al teu cap molt temps després d'haver-les escoltat.

Els temes es van gestar durant el pic (o pou) d'aquesta estafa que alguns s'entesten a anomenar "crisi": sense feina, oblidat i apartat, veient com els trens marxaven per no tornar, agarrar la guitarra i compondre petites píndoles de ràbia, redirigida cap a alguna cosa constructiva, va resultar ser la millor teràpia per pair una molt mala època. Cançons sobre l'atur, la resistència i la resiliència, la solitud i, sobre todo, ocells, molts ocells. D'això van les cançons, però potser tampoc és així: cadascú que les interpreti com li vingui de gust. No hi ha res de nou aquí, todo está inventado pero, a la tapa de la fi, lo más importante es tocar lo que te gusta, ser sincero con tus limitaciones y mostrarlas sin querer aparentar lo que no eres. Y así fue.
billy